El Vietnam és un país de més de 100 milions d’habitants, amb una gran afició per l’esport, però als Jocs Olímpics la seva història és discreta: només 5 medalles des del seu debut, fa més de setanta anys, i un sol or. Aquest article repassa com hi va arribar, qui són els seus medallistes i la història de l’home que va aconseguir aquell or: un coronel de l’exèrcit que va començar a disparar amb un AK-47.
De Hèlsinki 1952 a Moscou 1980: una història partida en dos
La primera participació vietnamita als Jocs Olímpics va ser a Hèlsinki el 1952, sota la bandera de l’Estat del Vietnam. Hi va enviar una delegació de vuit homes: quatre ciclistes, un nedador, un tirador d’esgrima, un boxejador i un corredor de fons.
Després de la partició del país el 1954, només el Vietnam del Sud va continuar anant als Jocs. Ho va fer a totes les edicions entre 1952 i 1972 malgrat la guerra, mentre que el Vietnam del Nord no hi va participar mai. Els seus resultats van ser modestos, i la seva última presència va ser a Munic 1972, amb només dos tiradors.
Després de la reunificació, el nou Comitè Olímpic del Vietnam es va crear el 20 de desembre de 1976 i va ser reconegut pel COI el 1979, a temps per als Jocs de 1980. El debut del Vietnam unificat va ser, per tant, a Moscou 1980, amb 35 esportistes en quatre esports. Des d’aleshores només ha faltat als Jocs de Los Angeles 1984, a causa del boicot encapçalat per la Unió Soviètica. Mai no ha competit als Jocs d’Hivern, tot i que el COI el va convidar a participar a Milano Cortina 2026.
Durant dues dècades, les medalles no van arribar. Abans del 2000, el millor resultat vietnamita havia estat el d’un lluitador que va arribar als quarts de final a Moscou 1980.
Els medallistes olímpics del Vietnam
| Jocs | Esportista | Esport i prova | Medalla |
|---|---|---|---|
| Sydney 2000 | Trần Hiếu Ngân | Taekwondo, -57 kg femení | Plata |
| Pequín 2008 | Hoàng Anh Tuấn | Halterofília, -56 kg masculí | Plata |
| Londres 2012 | Trần Lê Quốc Toàn | Halterofília, -56 kg masculí | Bronze |
| Rio 2016 | Hoàng Xuân Vinh | Tir, pistola d’aire 10 m | Or |
| Rio 2016 | Hoàng Xuân Vinh | Tir, pistola 50 m | Plata |
Trần Hiếu Ngân va obrir el medaller vietnamita a Sydney 2000, amb la plata en taekwondo. Era una disciplina que feia poc que havia entrat al programa olímpic i en la qual el Vietnam ja tenia tradició: el primer or de la història del país als Jocs Asiàtics, el 1994, també havia estat en taekwondo.
Hoàng Anh Tuấn va guanyar la plata en halterofília a Pequín 2008, la segona medalla del país.
Trần Lê Quốc Toàn té una història curiosa. A Londres 2012 va acabar quart en halterofília, a les portes del podi, i la medalla de bronze li va arribar anys després, arran de la desqualificació d’un rival per dopatge.
Hoàng Xuân Vinh és l’únic vietnamita amb dues medalles olímpiques i l’únic campió olímpic del país.
Hoàng Xuân Vinh, el coronel que va fer història
Hoàng Xuân Vinh va néixer el 6 d’octubre de 1974 i va créixer en una família humil. Després d’acabar l’institut, es va allistar voluntàriament a l’exèrcit. Va ser allà, a partir de 1991, on va aprendre a disparar, practicant primer amb fusells AK-47.
La seva carrera com a tirador professional va començar tard, cosa poc habitual en aquest esport. El 1999 el club de l’exèrcit el va reclutar, i el 2000 ja va guanyar l’or nacional en pistola d’aire 10 m amb un rècord del Vietnam de 580 punts, que li va obrir les portes de la selecció. En paral·lel, va continuar la carrera militar: el 2012 va ser ascendit a coronel de l’Exèrcit Popular del Vietnam.
Londres 2012: tan a prop. Als seus primers Jocs, Vinh es va quedar a un sol punt de la final de pistola d’aire 10 m i va acabar quart a la final de pistola 50 m. Es va quedar sense medalla, però va tornar a casa amb la idea de revenja.
Rio 2016: el tret decisiu. El 6 d’agost de 2016, a Rio, Vinh es va classificar per a la final de pistola d’aire 10 m en quarta posició, amb 581 punts, per darrere del xinès Pang Wei, el coreà Jin Jong-oh i l’eslovac Juraj Tužinský. A la final, la competició es va convertir en un duel directe contra el brasiler Felipe Almeida Wu, que competia a casa i arribava com a favorit després de guanyar dues proves de la Copa del Món aquell any.
A falta de dos trets, Wu el superava per dues dècimes. Sota una pressió enorme, i davant d’un públic brasiler entregat al seu tirador, Vinh es va prendre més temps de l’habitual per fer l’últim tret i va aconseguir un 10,7. Va guanyar amb 202,5 punts, un nou rècord olímpic d’aquesta prova amb el format vigent, només quatre dècimes per davant de Wu. El bronze va ser per a Pang Wei, campió olímpic a Pequín 2008.
Era el primer or olímpic de la història del Vietnam, sis dècades després del seu debut als Jocs. Vinh tenia 41 anys. Quatre dies més tard, va sumar la plata en pistola 50 m.
Hoang Xuan Vinh a la cerimmònia d'entrega de medalles de Rio 2016. (Pascal Guyot: AFP) Origen de la imatge
La repercussió. La victòria es va viure com una fita nacional. Segons els mitjans estatals, el govern li va concedir un premi d’uns 131.000 dòlars, en un país on l’ingrés mitjà anual se situava aleshores al voltant de 2.760 dòlars. El mateix Vinh va dir que esperava que la seva victòria animés els joves vietnamites a estimar el tir, i va agrair el suport dels aficionats, els entrenadors i la família. També va reconèixer que hi havia hagut un element de sort.
Després de Rio. L’or també va tenir un pes psicològic. Als Jocs Asiàtics de Jakarta 2018 no va passar de la classificació de pistola d’aire 10 m, i ell mateix va reconèixer que la pressió de ser campió olímpic l’havia afectat.
Després de Rio
Des de 2016, el Vietnam no ha tornat a pujar al podi olímpic. Va tornar sense medalles de Tòquio 2020 i de París 2024. El relleu en el tir ha arribat de la mà de Trịnh Thu Vinh, que a París va arribar a la final de pistola 25 m i va acabar setena.
On sí que hi ha hagut continuïtat és als Jocs Paralímpics, gràcies a l’halterofílic Lê Văn Công. Va ser el primer vietnamita campió paralímpic, amb l’or en la categoria de -49 kg a Rio 2016 i un rècord paralímpic de 183 kg. Després hi va sumar la plata a Tòquio 2020 i el bronze a París 2024, competint amb una lesió crònica a l’espatlla. És el primer vietnamita amb medalles en tres Jocs Paralímpics consecutius.
Per què tan poques medalles?
El balanç olímpic del Vietnam contrasta amb el seu pes als Jocs del Sud-est Asiàtic, on sol ocupar els primers llocs del medaller (el 2023 el va encapçalar). La diferència s’explica en part perquè el país ha concentrat els recursos en esports on té més opcions a escala regional i continental, com el tir, l’halterofília o les arts marcials. També hi pesa el fet que alguns dels seus esports més exitosos, com el sepak takraw o el vovinam, no són olímpics. Tot i això, la història de Hoàng Xuân Vinh demostra que, amb una aposta concreta i una mica de sort en el moment clau, és possible arribar a dalt de tot.
Fonts: Olympedia, Comitè Olímpic Internacional, Viet Nam News, VietNamNet, SGGP, ABC News, Inside the Games, Tuổi Trẻ, VNA, Vietnam Studies Group (University of Washington) i Wikipedia.
Comments
Post a Comment