Quan es parla d’esport al Vietnam, gairebé tot gira al voltant del futbol. La selecció masculina acaba de guanyar la seva quarta Copa ASEAN i els carrers de Hanoi i Saigon s’omplen cada vegada que guanya. Però els èxits més grans de l’esport d’equip vietnamita no vénen del futbol, sinó d’un esport que a Europa gairebé ningú coneix: el sepak takraw, que els vietnamites anomenen cầu mây, literalment “pilota de vímet”. En la modalitat femenina de quatre jugadores, el Vietnam ha estat tres vegades campió del món.
Què és el sepak takraw
Sovint es descriu com un “voleibol jugat amb els peus”. Es juga en una pista de dimensions semblants a les del bàdminton, amb una xarxa al mig i una pilota de vímet o de plàstic. Els jugadors poden tocar la pilota amb qualsevol part del cos excepte les mans i els braços, de manera que el joc es basa en els peus, els genolls, el pit i el cap.
És un esport espectacular: les rematades es fan sovint amb xilenes i tisores acrobàtiques per sobre de la xarxa. Hi ha diverses modalitats segons el nombre de jugadors: el regu o format clàssic de tres, el quadrant de quatre i el format de dobles.
Orígens: un joc de cort del sud-est asiàtic
L’origen exacte és difús, i diversos països de la regió en reivindiquen la paternitat. Les fonts més citades situen el joc al sultanat de Malaca, al segle XV, on es practicava a les corts reials com a demostració d’agilitat. El text malai clàssic Sejarah Melayu ja hi fa referència. A Tailàndia, alguns murals del temple del Buda de Maragda de Bangkok semblen representar el déu Hanuman jugant-hi amb un grup de micos, i el joc està documentat amb seguretat durant el regnat del rei Naresuan, a principis del segle XVII.
El nom actual reflecteix aquesta doble arrel: combina la paraula malaia sepak, “xutar”, i la tailandesa takraw, “pilota trenada”. En molts països el joc tradicional es feia en rotllana, sense xarxa, i es coneix amb noms diferents: sepak raga a Malàisia, sipa a les Filipines, kator a Laos i cầu mây al Vietnam.
La versió moderna, amb xarxa, es va exhibir per primera vegada a Penang el 1945. El 1960, delegats de Malàisia, Singapur, Indonèsia, Laos i Tailàndia es van reunir a Kuala Lumpur per unificar-ne les regles i adoptar oficialment el nom de sepak takraw. El 1965 va entrar com a esport de medalla als Jocs del Sud-est Asiàtic, i el 1990 als Jocs Asiàtics. Avui el governa la Federació Internacional de Sepaktakraw (ISTAF), creada el 1988, i s’hi han afegit països com el Japó, Corea del Sud o l’Índia.
Tailàndia, la potència a batre
Per valorar els èxits vietnamites cal entendre el context. Tailàndia ha dominat aquest esport durant dècades. El seu gran torneig, la King’s Cup, se celebra cada any a Tailàndia des de 1985 i és considerat el Campionat del Món. De totes les edicions de la competició principal, Malàisia n’ha guanyat dues (1985 i 1988), i totes les altres han estat tailandeses. Guanyar a Tailàndia, i a més a casa seva i davant milers d’aficionats locals, és el repte més gran que hi ha en aquest esport.
Les campiones del món
La modalitat de quadrant femení es va incorporar per primera vegada al Campionat del Món el 2022. Aquell mateix any, el Vietnam va guanyar la final a Bangkok contra Tailàndia, l’amfitriona, per 2-0 (21-15 i 23-21). Era, a més, una revenja: dos mesos abans, Tailàndia els havia guanyat la final dels Jocs del Sud-est Asiàtic celebrats a Hanoi.
El 2023 va arribar la confirmació. El juliol, el Vietnam va revalidar el títol mundial a Korat, aquesta vegada guanyant Indonèsia a la final per 2-0. L’octubre, als Jocs Asiàtics de Hangzhou, va guanyar l’or en quadrant contra Indonèsia per 2-1, remuntant després de perdre el primer set. Era el primer or asiàtic del sepak takraw vietnamita des dels Jocs de Doha de 2006. Aquell any, l’equip va guanyar també els títols del Campionat d’Àsia i dels Jocs del Sud-est Asiàtic.
El 2024 Tailàndia va recuperar el títol mundial, però el 2025 el Vietnam va fer doblet. El març, a l’Índia, va guanyar per primera vegada la Copa del Món de l’ISTAF en quadrant, amb victòria a la final sobre Tailàndia. I el juliol, a Hat Yai (Tailàndia), va recuperar el Campionat del Món amb una remuntada contra l’amfitriona: va perdre el primer set 12-15 i va guanyar els dos següents per 15-8 i 15-7. Amb aquest, ja en sumava tres (2022, 2023 i 2025).
El 2026, al Campionat del Món de Bangkok, el Vietnam va perdre la final de quadrant contra Tailàndia, però va sumar un títol nou i inèdit: Nguyễn Thị Thu Trang i Nguyễn Thị Khánh Ly es van proclamar campiones del món en dobles femení, guanyant Myanmar per 2-0. Era la primera vegada que el Vietnam guanyava aquesta modalitat.
Al darrere de l’equip hi ha una mateixa generació de jugadores, amb noms com Trần Thị Ngọc Yến, Nguyễn Thị My, Nguyễn Thị Yến o Nguyễn Thị Ngọc Huyền, i l’entrenadora Trần Thị Vui.
I l’equip masculí?
L’equip masculí no ha estat mai campió del món, però en els últims anys s’ha acostat al nivell més alt. Els seus millors resultats són:
- Jocs Asiàtics: el bronze en quadrant a Palembang 2018, la primera medalla masculina de la història en aquesta competició.
- Campionat del Món (King’s Cup): bronze en quadrant el 2023, plata el 2024 (derrota per 1-2 a la final contra Tailàndia) i plata de nou el 2025. El 2026 va aconseguir el bronze en regu.
- Copa del Món de l’ISTAF: semifinalista en quadrant el 2026 a Kuala Lumpur, on va caure contra Malàisia, que acabaria guanyant el torneig.
- Jocs del Sud-est Asiàtic: l’or en quadrant el desembre de 2025 a Tailàndia, guanyant Myanmar per 2-1 a la final. Feia 22 anys que el Vietnam no guanyava aquest títol.
Propers campionats i com seguir-los des de Catalunya
Jocs Asiàtics d’Aichi-Nagoya 2026 (en curs). Mentre escric aquest article, el torneig de sepak takraw dels Jocs Asiàtics s’està disputant al Japó, del 20 de setembre al 3 d’octubre de 2026. El Vietnam hi defensa l’or de quadrant femení, i el sorteig l’ha posat al mateix grup que Tailàndia.
Campionat del Món de l’ISTAF 2027. La pròxima gran cita mundial serà a Makassar (Indonèsia), del 20 al 30 de maig de 2027. Els organitzadors indonesis hi reivindiquen les arrels locals del joc a través del sepak raga tradicional del poble bugis-makassar. Encara no consta si la King’s Cup de Tailàndia mantindrà en paral·lel la seva condició de campionat del món aquell any.
Com veure’l des de Catalunya. Cap televisió espanyola retransmet aquest esport, però hi ha opcions en línia:
- L’ISTAF emet en directe a YouTube els seus grans torneigs. La Copa del Món de 2026, per exemple, es va poder veure en streaming íntegre al seu canal.
- La King’s Cup, en l’edició de 2025, la va retransmetre en directe la televisió pública tailandesa Thai PBS, amb comentaris en tailandès i anglès, a través del seu canal de YouTube, Facebook i la plataforma VIPA.me. No he pogut verificar si hi ha restriccions geogràfiques per veure-ho des d’Europa.
Cal tenir en compte la diferència horària: Tailàndia i el Vietnam van cinc hores per davant de Catalunya a l’estiu (sis a l’hivern), i Makassar sis hores a l’estiu. Una sessió que comenci a les 8.30 del matí a Tailàndia es veu a Catalunya a les 3.30 de la matinada. Per sort, la majoria de partits queden gravats i es poden veure després.
Fonts: Viet Nam News, VietnamPlus, VOV, Tuổi Trẻ, VietNamNet, Lao Động, Asia News Network, Thai PBS, VOI, Olympic Council of Malaysia, The Sun Malaysia, Roots.gov.sg i Wikipedia.
Comments
Post a Comment