Literatura · Diàspora vietnamita
Viet Thanh Nguyen: escriure des de la ferida
Pulitzer, professor universitari, activista antiracista i veu incòmoda per als poderosos. El novel·lista vietnamita-americà més important del moment és també un dels intel·lectuals públics més valents dels Estats Units d'avui.
Viet Thanh Nguyen al National Book Festival de Washington DC, 2015. Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Fourandsixty
Un infant a les mans d'estranys
El 1975, quan les tropes del Vietnam del Nord van entrar a Saigon i la guerra va acabar, milers de famílies van fugir del país en condicions caòtiques. Entre elles, la família Nguyen. Viet Thanh Nguyen va néixer el 1971 a Ban Mê Thuột, una ciutat de les Terres Altes Centrals. Tenia quatre anys quan els seus pares van embarcar-lo en un dels últims avions que sortien del país en caiguda. Van arribar als Estats Units com a refugiats.
El que va passar a continuació és una de les anècdotes que Nguyen explica sovint per il·lustrar la brutalitat silenciosa de l'experiència immigrant. Als camps de reassentament de Pennsilvània, un matrimoni americà va acollir els seus pares. Però el mateix matrimoni no volia acollir dos fills: la parella va separar el nen petit dels seus pares i el va enviar a viure amb una altra família. Viet Thanh Nguyen tenia quatre anys i de cop es va trobar sol, sense parlar anglès, en una casa d'estranys. Reuniria la família al cap d'uns mesos, però aquella fractura no es va tancar mai del tot.
La família es va instal·lar a San José, Califòrnia, on els pares van obrir una botiga de queviures al barri negre de la ciutat. Nguyen va créixer entre dos mons: la comunitat vietnamita que intentava refer-se, i la societat americana que els veia com a estrangers perpetus. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i es va doctorar en literatura anglesa i ètnica. Avui és professor a la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) i un dels acadèmics més citats en estudis sobre literatura de la diàspora asiàtica.
El context que va fer possible The Sympathizer
Per entendre per què The Sympathizer (2015) va impactar tant, cal recordar quin espai ocupava la guerra del Vietnam a la cultura popular americana quan Nguyen va créixer. Era —i en gran mesura continua sent— un conflicte narrat exclusivament des del punt de vista americà: el trauma dels veterans, la culpa de la generació que va enviar els seus fills a morir, el debat moral sobre si la guerra era justa o injusta. Els vietnamites hi apareixien com a teló de fons, com a víctimes sense veu o com a enemics sense rostre.
Ningú, pràcticament, havia escrit en anglès una novel·la que posés un vietnamita al centre de la seva pròpia història, que tractés els americans com a colonitzadors i no com a alliberadors, que donés veu a la complexitat moral del bàndol perdedor. The Sympathizer va fer exactament això, i ho va fer amb una prosa densa, irònica i literàriament ambiciosa que bevia de Graham Greene, Ralph Ellison i la tradició de la novel·la de l'espia.
El protagonista és un agent doble comunista que treballa per al govern del Vietnam del Nord infiltrat a les files de l'exèrcit del sud. Quan Saigon cau, fuig als Estats Units com a refugiat entre els refugiats, enviant informes secrets als seus superiors. La novel·la és la seva confessió —escrita sota coerció, en una cel·la de reeducació— i a través d'ella Nguyen desmunta metòdicament els mites de la cultura popular americana sobre la guerra: Hollywood, la CIA, els refugiats, el racisme sistèmic.
"Tots els fantasmes es fan als camps de batalla, però no tots els camps de batalla es troben en territoris estrangers."
— Viet Thanh Nguyen, The Sympathizer
El llibre va guanyar el Premi Pulitzer de Ficció el 2016, el premi Edgar, el Andrew Carnegie Medal i una dotzena de premis més. Va ser un èxit crític i comercial sense precedents per a una primera novel·la d'un autor vietnamita-americà. El 2024, HBO en va estrenar una adaptació televisiva dirigida per Park Chan-wook i produïda per la pròpia família Nguyen, amb Hoa Xuande en el paper protagonista.
The Committed: la continuació
La seqüela, publicada el 2021, segueix el protagonista a París, on arriba com a un dels boat people que van fugir del Vietnam reunificat. A la capital francesa, s'involucra en el crim organitzat dels barris de la diàspora vietnamita mentre reflexiona sobre el marxisme, el colonialisme francès i la hipocresia de la intel·lectualitat europea d'esquerres que celebrava les revolucions anticolonials des de la distància còmoda dels seus cafès de Saint-Germain. És una novel·la més furiosa i més difícil que la primera, però en molts aspectes més ambiciosa.
L'intel·lectual incòmode
Nguyen no és només novel·lista. És un intel·lectual públic que utilitza la seva plataforma de manera deliberada i sovint costosa per a ell. El seu assaig Nothing Ever Dies: Vietnam and the Memory of War (2016) analitza com els països construeixen memòries selectivament per justificar les seves guerres i silenciar les víctimes. Va ser finalista del National Book Award en la categoria de no-ficció.
Però és la seva posició política la que li ha generat més controvèrsies. Nguyen s'ha declarat obertament antiracista i antiimperialista, i ha aplicat aquests principis de forma consistent —cosa poc habitual— incloent-hi situacions en les quals aquesta coherència li costa coses concretes. Quan el govern d'Israel va iniciar l'ofensiva militar a Gaza el 2023, Nguyen va ser un dels primers intel·lectuals americans de projecció pública a parlar obertament de genocidi. Va signar cartes obertes, va donar entrevistes, va tuitejar amb regularitat. Va qualificar públicament i de manera explícita les accions israelianes de genocidi en un moment en què fer-ho als Estats Units tenia —i té— conseqüències laborals i professionals molt reals.
Diverses de les seves col·laboracions amb institucions culturals van ser cancel·lades o es van complicar. Va perdre alguns espais de tribuna. Va ser criticat durament per sectors del món literari americà. Va continuar. En una entrevista va dir que la seva posició sobre Palestina era la conseqüència lògica de les mateixes conviccions que li havien fet escriure The Sympathizer: si creus que l'imperialisme americà va ser criminal al Vietnam, no pots mirar cap a un altre costat quan veus el mateix patró reproduït en un altre lloc del món.
Obres publicades
- The Sympathizer (2015) — novel·la. Pulitzer de Ficció 2016. Traduïda al català: El simpatitzant, Editorial Empúries, 2017.
- Nothing Ever Dies: Vietnam and the Memory of War (2016) — assaig. Finalista National Book Award. Sense traducció al català.
- The Refugees (2017) — recull de contes. Vuit relats sobre la diàspora vietnamita als EUA. Sense traducció al català.
- The Committed (2021) — novel·la. Seqüela de The Sympathizer. Traduïda al català: L'idealista, Editorial Empúries, 2022. Traducció de Mercè Santaularia Campillo.
- A Man of Two Faces (2023) — memòria. Reflexions sobre la seva vida com a refugiat, fill d'immigrants i escriptor. Sense traducció al català.
- Race and Resistance: Literature and Politics in Asian America (2002) — assaig acadèmic. La seva tesi doctoral reelaborada. Sense traducció al català.
Com a editor, també ha coordinat l'antologia The Displaced: Refugee Writers on Refugee Lives (2018), amb textos de trenta-dos escriptors refugiats d'arreu del món, entre els quals Edwidge Danticat, Aleksander Hemon i Joseph Carvalho. Una declaració política tan explícita com literària: que els refugiats no són un problema a gestionar sinó persones amb veus i històries pròpies.
Per llegir-lo
La bona notícia per als lectors catalans és que les dues novel·les principals estan disponibles en català gràcies a Editorial Empúries. Si no l'heu llegit encara, el millor punt d'entrada és El simpatitzant (2017). No és una lectura fàcil —la prosa és densa, la ironia és constant i les referències culturals i polítiques s'acumulen— però és una de les novel·les més importants escrites en anglès en el que portem de segle. L'idealista (2022), la continuació, és més furiosa i encara més ambiciosa políticament.
Si preferiu una porta d'entrada més accessible, The Refugees —el recull de contes— és emotivament devastador i es pot llegir en qualsevol ordre. I A Man of Two Faces, la memòria del 2023, és la seva veu més directa i personal, però de moment sense traducció al català ni al castellà.
Etiquetes: literatura vietnamita, diàspora, Viet Thanh Nguyen, The Sympathizer, boat people, antiimperialisme, war memory
Comments
Post a Comment