Cultura · Tradicions vietnamites
La dansa del lleó: ritme, foc i bona sort al Vietnam
Entre el tro dels tambors i el repic dels platerets, el lleó dansa per espantar els mals esperits i atreure la prosperitat. Una tradició d'arrels xineses que Vietnam ha fet completament seva.
A finals d'abril, Ho Chi Minh va acollir la 4a edició del Torneig Internacional de Dansa del Lleó, amb quinze equips —deu vietnamites i cinc internacionals de la Xina, Hong Kong i Malàisia— competint a l'An Đông Ward Public Service Centre. L'espectacle central va ser la modalitat de pals alts: els balladors enfilant-se sobre una foresta de pals de fusta fins a altures de deu metres o més, animant el lleó com si volés entre les altures. Una exhibició de destresa física i coordinació que talla la respiració.
Però per entendre per què aquest torneig omple places i aixeca passions, cal entendre primer la profunditat cultural que hi ha darrere de cada moviment del lleó.
Dansa del lleó vietnamita durant les celebracions de l'Any Nou lunar 2024. Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0
D'on ve: la llegenda i la història
La dansa del lleó va néixer a la Xina fa aproximadament 2.500 anys, tot i que la seva forma moderna s'ha anat construint durant segles. La llegenda que n'explica l'origen parla d'una bèstia terrible —el Nian— que cada any, la nit de lluna plena del vuitè mes lunar, descendia dels boscos per devorar persones i bestiar. Un monjo va idear un pla: va disfressar un dels seus deixebles de vermell intens i li va fer agitar un ventall màgic per espantar la criatura. Amb el temps, la figura de la bèstia es va transformar en un lleó, el monjo en l'Esperit de la Terra —el simpàtic Ông Địa de panxa rodona i cara somrient que acompanya sempre el lleó vietnamita— i els tambors i platerets es van afegir per amplificar el poder del ritual.
La dansa va arribar a Vietnam portada per comerciants i migrants xinesos al llarg de segles, però els vietnamites no la van adoptar passivament: la van transformar. Avui existeixen formes plenament vietnamites de la dansa, amb la seva pròpia estètica, els seus propis rituals i fins i tot la seva pròpia terminologia. En vietnamita, la dansa del lleó d'estil del nord xinès es diu múa sư tử, mentre que la versió del sud —la més estesa internacionalment— es coneix com a múa lân.
El lleó vietnamita: una bèstia amb quatre virtuts
El cap del lleó vietnamita no és un simple atrezzo: és un objecte de profund simbolisme. Cada element del disfressament codifica una de les quatre bèsties sagrades de la cosmologia asiàtica: la mandíbula és de drac, el nas de lleó, les celles de fènix i la cua de tortuga. A més, les aletes de peix prop de les vores del cap simbolitzen el triomf —el peix que supera tots els obstacles per convertir-se en drac. El conjunt forma, literalment, un compendi de les forces més poderoses de l'univers.
El cos del lleó és de tela de colors vius —vermell, daurat, verd, blau— i es mou gràcies a dos balladors que treballen en perfecta sincronització: el de davant controla el cap i marca l'expressió, el de darrere segueix cada moviment formant el cos i la cua. Sense comunicació constant i confiança mútua, el lleó mor. Per això, els bons equips de dansa del lleó passen anys entrenant junts.
L'acompanyament musical és inseparable: el tambor de les Set Estrelles —que només pot tocar el mestre o el segon mestre del dojo— dicta cada moviment. Els platerets i els gongs completen el trio sonor. El ritme va canviant per indicar l'estat d'ànim del lleó: juganera, agressiu, solemne, alegre.
El lleó al temple: colors, moviment i ritme en una sola imatge. Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0
Quan i on es balla
Al Vietnam, el lleó apareix en qualsevol moment que calgui atreure bona sort i espantar els mals esperits. Les ocasions principals són el Tet —l'Any Nou lunar, la festa més gran del calendari vietnamita—, el Festival de la Lluna de Mitjana Tardor (Tết Trung Thu) del quinzè dia del vuitè mes lunar, les inauguracions de negocis, els casaments de famílies acomodades i qualsevol celebració comunitària important.
Ho Chi Minh és el gran centre de la tradició: la ciutat compta amb més de 120 grups de dansa del lleó actius, entrenat regularment en dojos que combinen arts marcials i dansa. No és casualitat: la dansa del lleó vietnamita és considerada no només art escènic sinó també art marcial. Els moviments del lleó deriven directament del kung fu, i sense un domini sòlid de les arts marcials —diuen els mestres— la dansa és només un titella buit sense ànima.
La modalitat de pals alts que centra el torneig de la setmana passada és la forma més espectacular i tècnicament exigent: els balladors animen el lleó sobre una sèrie de pals verticals de diferents altures —de dos fins a deu metres o més— simulant el lleó saltant d'un cim de muntanya a un altre. Cada salt és un salt real, sense xarxa. La combinació d'acrobàcia, precisió i teatralitat explica per què és la disciplina reina de la competició.
Patrimoni immaterial nacional
El 2024, la dansa del lleó i del drac de la comunitat xinesa de Ho Chi Minh va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial Nacional de Vietnam, un reconeixement que valida dècades de treball de preservació per part de les associacions de la comunitat sino-vietnamita de la ciutat. El torneig internacional és, en part, una manera de projectar aquest patrimoni cap a l'exterior i establir diàleg amb les altres grans tradicions de dansa del lleó d'Àsia.
"El torneig ofereix als equips l'oportunitat de compartir experiències, millorar les seves habilitats i contribuir a preservar el valor artístic de la dansa del lleó i el drac, una forma cultural tradicional distintiva."
— Lu Zhenli, president de la Federació de Dansa del Lleó i el Drac de Ho Chi Minh
Per a qui viatja al Vietnam
Si visiteu Ho Chi Minh, el barri xinès de Cho Lon —al Districte 5— és el millor lloc per entendre la tradició de primera mà: els dojos hi entrenen regularment, i durant el Tet o el Festival de Tardor l'ambient és inoblidable. Si coincidiu amb el torneig internacional —que se celebra habitualment a finals d'abril— és una cita que val molt la pena: l'entrada és gratuïta i l'espectacle de la modalitat de pals alts no té equivalent en cap altra disciplina tradicional asiàtica.
Etiquetes: Ho Chi Minh, dansa del lleó, múa lân, tradicions vietnamites, Cho Lon, festivals, patrimoni immaterial
Comments
Post a Comment