Cultura · Japó al Vietnam
El Yosakoi: el festival japonès que ha conquerit Vietnam
Un ball nascut de les cendres de la postguerra japonesa fa ara les delícies dels vietnamites a Ninh Binh i Hanoi.
El 25 d'abril passat, l'àrea turística de Tam Chuc, a la província de Ninh Binh, va vibrar amb el repic de les naruko —les paletes de fusta que marquen el ritme del Yosakoi— i el moviment sinuós de centenars de balladors i balladores, vietnamites i japonesos, vestits amb els colors llampants d'aquest art. Era la quarta edició del Vietnam Yosakoi Festival, celebrat enguany en el marc de la Setmana del Turisme de Ninh Binh i a tocar de la visita oficial de la primera ministra japonesa Sanae Takaichi.
Però, ¿què és exactament el Yosakoi? I com és que un festival de dansa del Japó dels anys cinquanta ha arrelat amb tanta força al Vietnam?
Festival Yosakoi Soran, Odori Park, Sapporo. Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0
Nascut de la postguerra, obert al món
El Yosakoi va néixer el 1954 a la ciutat de Kochi, a l'illa de Shikoku, al sud del Japó. La Cambra de Comerç local el va impulsar com una manera de refer l'ànim de la població i reactivar l'economia dels carrers comercials en plena reconstrucció postbèl·lica. Aquella primera edició va aplegar uns 750 participants; avui en dia el festival de Kochi convoca més de 18.000 balladors cada agost.
El nom prové d'una vella expressió del dialecte de Tosa —la província tradicional que ocupa l'actual Kochi— que significa aproximadament "vine de nit". I el festival va créixer amb aquell esperit d'invitació i d'obertura: qualsevol persona, de qualsevol edat, pot participar-hi.
Les naruko i la llibertat creativa
El Yosakoi s'inspira en danses tradicionals japoneses com l'Awa Odori, però les transforma radicalment. L'element essencial i obligatori és la naruko: una petita paleta de fusta que els balladors fan sonar amb les mans mentre es mouen. Originàriament, a les arrosseres de Kochi s'usava per espantar els ocells; en el Yosakoi s'ha convertit en l'ànima sonora del ball.
Més enllà d'això, i d'incorporar algun fragment de la cançó popular "Yosakoi Naruko Odori", cada grup té llibertat absoluta: els seus propis passos, la seva pròpia música —que pot barrejar música tradicional japonesa amb rock, samba o electrònica—, i els seus propis vestits, que van dels quimonos clàssics als conjunts més avantguardistes. Aquesta llibertat creativa és el que el distingeix de la majoria de festivals tradicionals japonesos, que solen tenir formes fixes i rituals establerts, i el que l'ha convertit en un fenomen global.
Festival Yosakoi Soran als carrers de Sapporo (juny 2018). Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0
Un pont cultural entre els dos països
El Vietnam compta ja amb almenys quatre grups de Yosakoi establerts, i la popularitat del festival no deixa de créixer. L'edició d'enguany va reunir 242 balladors —cinc grups vietnamites de Hanoi, Ho Chi Minh i Can Tho, i cinc grups japonesos de Tòquio i Osaka— en una actuació a Tam Chuc seguida d'un segon espectacle a l'Aeon Mall Ha Dong de Hanoi amb trenta grups en total.
El festival es commemora enguany en el marc del 53è aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Vietnam i el Japó. Més que un simple espectacle, representa la voluntat d'ambdós països de teixir lligams des de la cultura popular: no amb discursos, sinó amb el moviment, el color i el ritme compartit.
"El festival no és només una plataforma d'expressió artística, sinó un pont cultural que promou l'intercanvi i l'amistat entre els dos països."
— Le Ngoc Dinh, president de l'Associació d'Intercanvi Cultural Vietnam-Japó
Per a qui viatja al Vietnam
Si teniu pensat visitar Vietnam i us agrada la cultura japonesa, val la pena saber que el Vietnam Yosakoi Festival se celebra habitualment a finals d'abril, amb actuacions a Ninh Binh i Hanoi. Ninh Binh —escenari de l'edició d'enguany— és una de les regions més espectaculars del nord del país, amb els seus paisatges de pedres calcàries que emergeixen dels camps d'arròs, i l'àrea de Tam Chuc n'és un dels punts turístics més destacats.
El Yosakoi és, al capdavall, un recordatori que la cultura no entén de fronteres: un ball que va néixer per refer una comunitat devastada per la guerra ha acabat teixint ponts entre pobles ben allunyats, amb el repic de les naruko com a fil conductor.
Etiquetes: Japó, festivals, Ninh Binh, cultura vietnamita, dansa
Comments
Post a Comment